La Fundació Bofill detalla les conclusions dels darrers informes sobre desigualtats educatives al Parlament de Catalunya
24/02/2026
Una representació de l’equip de recerca de la Fundació Bofill ha comparegut a la darrera comissió d’educació del Parlament de Catalunya per compartir als diputats i diputades de la cambra catalana les conclusions dels darrers informes sobre desigualtats educatives.
- Recupera la sessió, aquí
Són en concret l’Anuari de l’Educació, Millora educativa en entorns vulnerables, les darreres dades sobre Abandonament Escolar Prematur i L’escola concertada avui. Mònica Nadal, directora de recerca, Miquel Àngel Alegre, responsable de l’Anuari de l’Educació i María Segurola, experta en polítiques contra la segregació escolar, han concretat les mesures per fer front als reptes que radiografia des de fa vint anys l’Anuari de l’Educació.
“Mesurar any a any l’educació ens permet saber si avancem, ens aturem o retrocedim”, ha començat explicant Mònica Nadal, que ha resumit l’Anuari 2024 com “un antídot contra el catastrofisme interessat i contra l’autocomplaença”; perquè les darreres dues dècades han augmentat els nivells d’escolarització però “des de fa uns anys sembla que ens haguem desorientat”.
Així, ha detallat que el percentatge de joves amb estudis postobligatoris ha crescut fins al 78,4%, s’ha arribat a una de les taxes d’escolarització 0-2 més altes d’Europa o s’ha reduït deu punts la segregació escolar de l’alumnat estranger. Però, al mateix temps, en deu anys s’ha retrocedit prop d’un curs acadèmic en comprensió lectora i matemàtiques segons PISA, el percentatge d’alumnat amb nivell baix en lectura ha passat del 15,4% al 29,1% i que les diferències de resultats entre alumnat d’estatus socioeconòmic alt i baix equivalen a tres cursos de diferència.
Pel que fa a l’Abandonament Escolar Prematur, Nadal ha concretat que els joves pobres abandonen els estudis deu vegades més que els de més renda, els d’origen estranger més del triple que els de nacionalitat espanyola (34,2% vs 10,1%) i que, en el cas del col·lectiu gitano, arriba al 60%. Un altre exemple: el pressupost ha crescut un 37% en deu anys, però la despesa per alumne és de 5.465 € i està per sota la del 2009 i de la mitjana estatal.
També ha assenyalat que menys del 5% del professorat està destinat específicament a compensar la complexitat dels centres malgrat l’increment de 16.000 docents els darrers vuit anys o que disposem d’un educador o integrador social per cada 1000 alumnes vulnerables, en un context en què l’alumnat ha canviat perquè la pobresa infantil ara és del 36,5% i l’alumnat migrant o de famílies migrades representa una quarta part. “Ben aviat el 40% dels infants que començaran l’educació infantil tenen un pare o mare nascut a l’estranger”; un impacte demogràfic i social de gran magnitud.
Lluny de respostes fàcils i simplificadores, que assenyalen culpables i disparen contra tot i tothom, l’Anuari de l’Educació constata que a Catalunya el problema parteix d’un finançament de l’educació molt més baix que el seu entorn, amb un pes elevat del copagament de les famílies.
“Hem fet reposar la qualitat del sistema, en gran mesura, sobre les espatlles dels docents però no se’ls ha donat els recursos que necessiten, i el seu malestar d’avui té arrels en aquella sobrecàrrega sostinguda”, ha conclòs. Per això ha demanat que l’imprescindible augment de la inversió en educació estigui “orientat a reduir desigualtats i millorar aprenentatges de tot l’alumnat” per “evitar que els recursos caiguin sobre el sistema sense transformar-lo”.
Nadal també ha demanat als partits que “garanteixin que els recursos es distribueixen segons necessitat, s’executin, arribin als centres que més ho necessiten i se’n mesuri l’impacte”.
“La política educativa o és socioeducativa o no serà”
Miquel Àngel Alegre ha concretat les 10 propostes de l’Anuari 2024 per millorar l’educació a Catalunya. Unes polítiques educatives que, per reduir desigualtats, “seran socioeducatives o no seran”. No en va la directora del darrer Anuari de l’Educació és una experta en política pública i social.
“Podríem contar amb una mà les polítiques educatives de compensació de desigualtats”, ha resumit Miquel Àngel Alegre. De les motxilles econòmiques al Pla de Millora de les Oportunitats Educatives, que amb els Plans Educatius d’Entorn compta amb uns 28 milions d’euros. "Eines que s’han de continuar actualitzant i reforçant".
Alegre ha agrupat en dos paquets les propostes de l’Anuari. Un més centrat en els centres educatius i un altres en les condicions socials de l’alumnat.
Garantir les condicions perquè docents i centres puguin fer bé la seva feina
Les condicions en què s’ensenya no estan distribuïdes de manera equilibrada, ha detallat Alegre: Hi ha al voltant de 730 centres d’alta i màxima complexitat, aproximadament 1 de cada 5 del total, amb elevades proporcions d’alumnat pobre i procedent de la immigració.
Als centres de major complexitat, on l’estabilitat és especialment necessària per col·laborar, planificar i enfortir projectes, és on ara mateix hi ha més inestabilitat docent: Han canviat un 50% dels darrers dos cursos. Això els obliga a haver de prioritzar entre resultats, benestar, oportunitats educatives o caure en la resignació.
Alegre ha defensat, davant d’això, un finançament estable i just dels centres educatius, en funció de les seves necessitats i projectes educatius. “Un finançament per fórmula que permeti distribuir professorat ordinari, de suport i professionals no docents”.
Mentre aquest model estructural no es dona, ha reclamat recollint les propostes de l’Anuari, quatre hores setmanals de suport educatiu per a l’alumnat amb més dificultat d’aprenentatge, una dotació mínima d’un educador o integrador social als centres i 2 als de màxima complexitat, així com agrupacions reduïdes i co-docència en assignatures instrumentals, particularment a matemàtiques. També ha assenyalat la necessitat de sumar 600 nous tutors d’aules d’acollida, tenint en compte que els darrers anys d’alumnat nouvingut i de matrícula viva s’ha doblat en 10 anys.
Pel que fa a les condicions socials de l’educabilitat, ha reclamat la necessitat d’avançar cap a la universalització de l’infantil 1-3 (perquè la gratuïtat de l’I2 evidencia que gratuïtat no és universalitat). També cap a la universalització del menjador escolar i la inclusió del temps de migdia a la jornada educativa (ara mateix cobrir tot l’alumnat d’infantil, primària i ESO en risc de pobresa comportaria unes 95.000 noves beques menjador) i, finalment, cap a la universalització de l’educació extraescolar (i ampliar les motxilles escolars amb “motxilles extraescolars”, amb uns 300 euros per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques).
- RELACIONAT: Capítols monogràfics de l'anuari 2024: Vuit grans desigualtats socials que impacten en l’educació
Són només algunes propostes de l’Anuari “no és una carta als reis, són mesures ben seleccionades”. I, projectant que costarien entre 32 i 257 milions d’euros, “són assumibles tenint en compte el pressupost del Departament d’Educació de 8.000 milions d’euros”.
A la pregunta dels diputats sobre quina d’aquestes prioritzaria, Alegre és taxatiu: “Ara mateix, a l’alçada de la pel·lícula en què estem, totes les que puguin sortir endavant”. El cap de projectes de la Fundació Bofill ha deixat clar que la recerca és clara i que ara ha de ser el possibilisme parlamentari que ho faci possible. “Que hi ha una finestra d’oportunitat pels educadors socials? Aprofitem-la. Que hi ha una finestra d’oportunitat per beques menjadors? Aprofitem-la”.
- RELACIONAT: Miquel Àngel Alegre al Parlament: “L’educació pot curtcircuitar el cercle de la pobresa”
"Que tota la concertada compleixi la LEC no és un tema ideològic sinó de bona gestió pública"
Finalment, María Segurola ha detallat les darreres dades disponibles sobre la corresponsabilitat de l’escola concertada en la lluita contra la segregació escolar. En un moment molt important de polarització i regressió democràtica, Segurola ha recordat el consens col·lectiu que suposa “que els nens que estan al carrer vagin junts a l’escola”. També ha recordat que aquest procés “no passa perquè sí sinó per una bona planificació”.
- INFOGRAFIA: L’escola concertada a Catalunya, en dades
La caiguda demogràfica, ha explicat Segurola, deixarà un país i unes escoles amb “aules que estan més buides, un fenomen que no és neutre i s’ha de governar”, ha alertat. Perquè en un escenari de sobreoferta com l’actual, les places escolars que queden vacants no es distribueixen equilibradament i “sabem que es concentren en els centres que tenen més estigma”. Al mateix temps, en un mateix territori hi ha “centres sobredimensionats que generen un pol d’atracció”.
Segurola ha recordat que “les polítiques contra la segregació serveixen” i han portat el 69% de l’escola concertada a ser corresponsable. Amb tot, ha lamentat que un 31% d’aquests centres encara segreguen. Son els que, majoritàriament i a diferència de la majoria dels altres centres, públics i concertats, no apliquen de manera regular mesures contra la segregació escolar com la reducció de ràtios.
“Aquesta preinscripció no és normal”, ha explicat Segurola, perquè es renoven els concerts educatius, i ha expressat que “garantir una bona gestió pública és fer que aquests acords de concerts incloguin el que diu la LEC o el Pacte contra la segregació: Que la concertada ha de jugar de la mateixa manera que la pública”.
De fet, Segurola, que ha recordat com fa un any es parlava dels 116 centres en risc de tancar i la preocupació que va generar la pèrdua de pes de la xarxa pública, s’ha preguntat retòricament “quins canvis hi ha hagut a la darrera renovació de concerts?”, i ha reclamat canvis en un decret obsolet de fa més de trenta anys “que no convenç a ningú”. Els centres més elitistes són els que menys han baixat ràtio, per això ha interpel·lat els diputats a preguntar-se “quantes concertades corresponsables seran les úniques a baixar ràtios?”, mentre d’altres de la seva xarxa no ho fan.
Governar la concertada, ha conclòs, “no és una qüestió ideològica sinó de bona gestió pública”, per garantir que els diners públics que es destinen a l’educació serveixen efectivament per reduir la segregació escolar.