Miquel Àngel Alegre al Parlament: “L’educació pot curtcircuitar el cercle de la pobresa”
11/11/2025
El cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, ha comparegut a la Comissió d’Infància del Parlament al costat de Jose Antonio Ruiz, coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya. Ho han fet per presentar “L’educació venç la pobresa”, una agenda de 10 polítiques públiques que han demostrat ser efectives contra la reproducció de la pobresa.
- VÍDEO: Compareixença de Miquel Àngel Alegre i Jose Antonio Ruiz a la Comissió d'Infància del Parlament
"L'impacte de l'educació en la reducció de la pobresa està clarament documentat"
“La pobresa genera pobresa”, ha començat Alegre, “créixer en una llar pobra deriva en pobresa adulta”. Així, mentre s’ha aconseguit reduir la pobresa adulta o en la vellesa, ha lamentat, no s’està aconseguint reduir gens la pobresa infantil, que voreja el 35%.
- RELACIONAT: Clam de les entitats socials catalanes per unes polítiques educatives que frenin la pobresa infantil
Alegre ha detallat que està “clarament documentat” l’impacte que té l’educació en la reducció de la pobresa i ha insistit en què la fragilitat educativa redunda en més pobresa, i al revés; són vasos comunicants: La pobresa fa multiplicar per 6 l’abandonament escolar prematur i abandonar els estudis fa multiplicar per tres el risc de pobresa. “L’educació, doncs, pot curtcircuitar el cercle de reproducció de la pobresa”, per això les 10 propostes de política educativa de l’agenda impacten en tot el cicle vital.
Alegre ha explicat les cinc lògiques amb què estan plantejades les polítiques: El seu efecte multiplicador, són polítiques educatives, no únicament escolars, tenen una perspectiva d’equitat, comporten una corresponsabilitat d’administracions i se n’ha comprovat l’efectivitat està internacionalment.
La universalització necessita "mesures compensatòries"
Un primer paquet de polítiques permeten equiparar condicions en la primera infància, tenint en compte que la transmissió familiar té un pes molt important en el desenvolupament educatiu dels infants, però que en canvi hi ha una desigualtat molt important en el suport econòmic de la família o en l’accés a l’educació 0-3. En aquest cas, per exemple, l’alta cobertura (del 70% a I2 i del 50% a I1) no amaga una gran desigualtat (hi ha el triple d’infants d’origen estatal que estranger). A més a més, els municipis amb més riquesa tenen també més cobertura.
Alegre ha reivindicat universalitzar l’educació infantil d’1 i 2 anys a tot el territori català, en la línia de l’actual consens parlamentari, i aconseguir que el 75% de la població infantil en situació de pobresa o en risc de pobresa i exclusió social assisteixi a l’escola en aquests nivells, perquè “quan s’avança cap a l’horitzó de la universalització sense mesures compensatòries, no tothom hi avança”. Ha calculat un cost estimat de 50 milions d’euros per fer-ho possible.
Alegre també ha explicat la necessitat de tirar endavant polítiques de suport i acompanyament a les transicions, per lluitar contra l’abandonament escolar prematur, amb suport educatiu, orientació i mentoria, un sistema sòlid de beques, “un instrument molt potent però molt infrautilitzat”, i també de segones oportunitats. En aquest sentit, aconseguir que en cinc anys les beques per a l’estudi arribin a tot l’alumnat de secundària en situació de risc de pobresa o exclusió, i també a la postobligatòria per al llindar de renda més baix, tindria un cost de 260 milions d’euros.
De fet, ha assenyalat que el Pla contra l’Abandonament Escolar Prematur del Departament “és un conjunt d’objectius i accions que van en la bona direcció”, perquè preveu l’increment d’orientadors, treballadors socials, tutors d’acollida o cooperació municipal, entre d’altres, “però no inclou cap fita d’acompliment en termes de recursos, cobertura, pressupost, cost estimat o calendari”, ha lamentat.
- RELACIONAT: Elena Sintes al Parlament: "L'abandonament escolar prematur és un problema de país que es pot resoldre"
En relació a les polítiques per garantir el dret a l’educació més enllà de l’escola, ha reivindicat l’otorgament de 160.000 noves beques per garantir menjador escolar a tot l’alumnat en risc de pobresa i exclusió social, així com l’espai de migdia, les activitats extraescolars (en què la participació dels infants més pobres és gairebé la meitat dels de més renda) així com el lleure d’estiu, com també ha reclamat el Parlament. “Anar a casals d’estiu no és sinònim d’estudiar matemàtiques, però fa millorar unes habilitats i competències necessàries per millorar”, ha explicat.
Finalment, també ha detallat com hi ha camp per córrer en mesures contra la segregació escolar “s’han aconseguit millores gràcies en bona mesura al Pacte contra la segregació, però encara ara una tercera part de l’alumnat amb necessitats educatives especials es troben en centres amb més proporció d’aquest alumnat del que tocaria”.
Són mesures amb un cost assumible, que suposen un 4,5% del total de pressupostos de Drets Socials i Educació, i que a més a més s’han demostrat efectives internacionalment.
“Us demanem responsabilitat, és una qüestió de justícia, dignitat i futur”
El coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya, Jose Antonio Ruiz, ha estat el primer de comparèixer deixant clar que les dades de pobresa infantil a Catalunya “són alarmants i insostenibles”. Gairebé un 35% d’infants i adolescents es troben en risc de pobresa o exclusió social, la quarta més elevada d'Europa.
Ruiz ha reivindicat el paper d’ascensor social que ha de tenir l’educació i ha demanat un compromís ferm i valent en les polítiques públiques. “L’Estratègia Catalana per Combatre la Pobresa Infantil 2025-2030 no és suficient”, ha dit, perquè no concreta accions, no defineix indicadors, no estableix recursos ni terminis clars”.
Per tot això, ha dit, “us interpelem directament per demanar-vos lideratge polític, que feu de la lluita contra la pobresa infantil una prioritat de país transversal, que impliqui Economia, Educació, Drets Socials, Salut, Treball i Habitatge”. Concretament, el coordinador de la PinCat ha demanat un ple monogràfic sobre pobresa infantil i una ponència de seguiment al Parlament, que garanteixi el compliment de les resolucions i de les polítiques anunciades pel Govern. També ha cridat l’oposició a fer “un seguiment actiu i exigent, perquè aquesta no és una causa d’un partit, sinó d’una societat sencera”.
“L’educació pot vèncer la pobresa només si la convertim en una prioritat política real, amb recursos, lideratge i rendició de comptes”, ha conclòs, “és una qüestió de justícia, de dignitat i de futur”, ha conclòs.
Els partits es fan seves les reclamacions de L'educació venç la pobresa
Els partits presents a la comissió s'han fet seves les demandes, coincideixen en conjunt que l'educació venç la pobresa i han fet diverses preguntes específiques sobre les diverses propostes que preveu l'agenda. "Ens fa aterrar la realitat que afecta la infància des de diferents àmbits", ha dit la diputada d'ERC Najat Najat Driouech, qui ha defensat la prestació universal per fill a càrrec, la gratuïtat del menjador escolar per tots els infants així com les activitats de lleure. Junts també ha posat en valor la feina "rigorosa" per posar la pobresa infantil al centre del debat públic, en paraules de la diputada Sònia Martínez. "No podem permetre que la pobresa sigui hereditària", ha repetit el PP, i la seva diputada, Montserrat Berenguer, ha suggerit una reflexió al voltant de la segregació escolar, tenint en compte el pes de la segregació residencial. "Els infants han de ser protagonistes de les polítiques públiques", ha dit des dels Comuns la diputada Núria Lozano qui ha defensat la universalització "per defugir de l'estigmatització del que es coneix com a 'polítiques per pobres' i de la inestabilitat associada al finançament". "La justícia social només ve quan tothom té garantits els seus drets", ha subratllat la diputada del PSC Andrea Zapata, qui ha demanat una mirada "holísitca" en l'abordatge de la pobresa infantil.
- RELACIONAT: Millorar els barris per millorar l’educació i millorar l’educació per millorar els barris
VOX torna a mentir amb l’objectiu d’assenyalar la Fundació Bofill
Amb un discurs pràcticament calcat al que va seguir a la Comissió d’Educació, VOX ha atacat per enèssima vegada la Fundació Bofill expressant, sense cap argumentació ni dada, que “és qui marca el rumb de l’educació a Catalunya”, obviant les constants alertes que des de fa més de 20 anys fa l’entitat sobre l’infrafinançament educatiu i l’impacte que té en diversos camps. De fet, diversos diputats que encara no havien intervingut han recriminat les paraules de la diputada d'extrema dreta: "Sense cap mena de dubte, el que perjudica, i molt, la qualitat educativa és el terraplanisme i el qüestionament de l'evidència científica que fan alguns sectors de la societat", ha sentenciat Lozano.
Malgrat que les dades de finançament de la Fundació Bofill són obertes, transparents i consultables, la representant del partit d’extrema dreta s'ha inventat una xifra astronòmica d’aportació pública “de tots els catalans i catalanes” completament falsa. La Fundació explica constantment que un gruix important del seu finançament prové de recursos propis, i que també es presenta a convocatòries públiques i privades, com fa qualsevol altra entitat, per tirar endavant programes que considera rellevants per la igualtat d'oportunitats a l'educació. Convocatòries que són obertes i per unes tasques concretes que estan convenientment justificades. El diputat ha multiplicat per 15 la xifra corresponent a aquestes convocatòries, en la línia de l'estratègia d'eliminar qualsevol aportació pública a entitats independents que, precisament, assenyalen els aspectes del sistema que no funcionen.
El cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, referent entre d’altres de l’Anuari de l’Educació, que des de fa més de vint anys avalua al detall els progressos i els dèficits del sistema educatiu català, ha deixat clar que l’entitat produeix coneixement objectiu basat en evidències, contrastat, aplicable i pràctic, amb la lògica d’avançar cap a una educació que ofereixi oportunitats per a tothom; “això és el que ens fa legítims per parlar”, ha dit i “referma el nostre compromís amb el progrés de les persones, la mobilitat social, la millora dels col·lectius”, ha sentenciat.
"Estem parlant de drets dels infants i a això a vostès també els increpa"
“Em sap greu que la diputada de VOX dediqui el seu temps no a fer una pregunta o a aportar, sinó a assenyalar”, ha respost Jose Antonio Ruiz, perquè “a vostès això també els increpa, estem parlant de drets d’infants”. El coordinador de PinCat ha animat tots els partits ha avançar “això no va de colors ni d’ideologies, va d’una realitat que l’hem de poder canviar, perquè sinó estem condemnant els companys que tenim com a veïns”. Toca fer-ho, ha dit “perquè algun dia puguem sentir-nos orgullosos d’aquest Parlament i per tenir un país que pugui alçar la mirada sense vergonya”.