A Catalunya, l’educació és un dret o una loteria?

Si a la teva escola hi ha un educador o integrador social, o si hi ha una biblioteca amb una bona varietat de llibres de qualitat en català, pots dir que t’ha tocat la loteria.

També ho pots dir si has has tingut accés a una beca per estudiar després de l’ESO o si el teu és un dels pocs instituts amb menjador escolar. Són només quatre exemples que evidencien com l’accés a oportunitats educatives de qualitat encara és una loteria a Catalunya.

Progressar educativament a partir d’una bona comprensió lectora, tenir un àpat de qualitat al dia o algú que vetlla perquè els problemes de casa no comprometin els estudis és indispensable per assegurar que passar pel sistema educatiu és sinònim de ser competent en un món cada vegada més exigent. Encara més, és senzillament indispensable per deixar enrere la pobresa.

Però com demostren les dades de l’Anuari de l’Educació, aquestes oportunitats educatives són a més a més una loteria que sempre toca als mateixos. Des de l’educació 0-3, en què la gratuïtat no vol dir necessàriament universalitat, fins a les extraescolars tecnològiques; passant, és clar, pel reforç de matemàtiques, la calefacció a les aules o unes vacances d’estiu amb profit educatiu.

Aquesta desigualtat no només compromet els resultats i la trajectòria individual de les persones sinó de tot el país. Ser un ciutadà empoderat i capaç no hauria de ser qüestió de sort, ni de la família ni de l’escola que et toca. Per això la Fundació Bofill ha reclamat un acord polític ampli per garantir una despesa pressupostària ambiciosa en educació.

De fet, l’Anuari de l’Educació 2024 deixa clar que el problema és de sistema. Per això, en una època en què les bones intencions poden fer caure en la temptació de reduir les solucions a propostes caritatives, la campanya denuncia l’impacte dels problemes estructurals en les desigualtats educatives.

Sense polítiques públiques valentes, concretes i ben finançades, poderanar a extraescolars de música o de reforç de matemàtiques, tenir llibres i estímuls per la lectura o rebre orientació per continuar estudiant, continuarà sent qüestió de sort.

Accés a la lectura, educadors socials, beques i menjador escolar

Amb la campanya “L’educació és un dret, no pot ser una loteria”, que coincideix amb els sortejos de les festes de Nadal, la Fundació Bofill denuncia que l’infrafinançament històric i la manca d’acords i lideratges forts per revertir-lo, amenaça de deixar el dret a l’educació en mans de les possibilitats d’una família, del context d’un centre o de la militància d’un docent.

Respondre-hi no es pot fer ni amb mesures caritatives ni amb modificacions puntuals, sinó de sistema.

La campanya es concreta amb quatre àmbits educatius representatius de les desigualtats en les oportunitats educatives. Les butlletes inclouen la inversió aproximada per cada àmbit –el premi a repartir– i connecten amb alguns dèficits estructurals del sistema educatiu, com la davallada de resultats, el benestar i la motivació dels professionals, l’abandonament escolar o la desatenció als centres de més complexitat.

El menjador escolar no cobreix tot l’alumnat en risc de pobresa

El menjador escolar garanteix una dieta saludable que és essencial per al desenvolupament dels infants i adolescents, per tenir hàbits saludables i per participar en activitats de lleure i temps lliure en un espai educatiu protegit. A més de ser un factor clau per millorar les condicions d’educabilitat dels infants, també és una palanca bàsica en la lluita contra la pobresa i la desigualtat.

Gairebé la meitat de l’alumnat català de primària no assisteix al menjador escolar i el preu és una barrera econòmica per a les famílies amb menys recursos econòmics. A més a més, més de la meitat dels instituts públics (més de 300) no tenen menjador i, per tant, tampoc accés a beques. S’hi afegeix, alhora, que barreres de molts tipus també dificulten l’accés a l’ajut i deixen fora un significatiu 17% de les famílies que les podrien rebre.

En conjunt, el 18% de l’alumnat d’infantil de segon cicle, primària i secundària disposa de beca menjador, lluny del percentatge d’alumnat que viu per sota el llindar de pobresa (27%). Arribar al menjador universal és necessari però, alhora, requereix un gran salt en el cost anual, pel servei i la inversió en nous espais. No obstant això, durant l’exercici pressupostari d’aquest 2025 i 2026 es podrien fer avenços notables i viables per cobrir tot l’alumnat amb dificultats socioeconòmiques.

Educo situa la inversió en beques menjador a Catalunya al voltant dels 210 milions d’euros. Cobrir el gruix d’infants i joves implicaria 87.000 noves beques, un increment de 110,3M€ si es contempla que totes siguin del 100% del cost. Arribar a cobrir el 34,8% de l’alumnat sota risc de pobresa segons la taxa AROPE, (165.167 noves beques), 146,7M€.

Països com Estònia, Letònia, Lituània, Croàcia, Suècia o Finlàndia tenen menjador escolar universal. Catalunya potser encara no disposa de tots els recursos necessaris per al menjador escolar gratuït i universal, però tampoc té un full de ruta clar que permeti arribar-hi..

Llibres en català: De 14 hores i mitja setmanals de biblioteca escolar s’ha passat a 5,4

Si fa deu anys el 81% de centres públics tenien biblioteca escolar, ara són el 72,5 %. A més a més, de les 14 hores i mitja setmanals que les biblioteques estaven obertes s’ha passat a només 5,4. També s’ha reduït el nombre d’hores del responsable que s’hi dedica, de 7,4 a 3,1 hores en el mateix període.

Com recull l’informe “Comprensió lectora: l’assignatura pendent”, a més a més, actualment els nois i noies en edat escolar tenen poc material de lectura de qualitat i en català, més enllà dels textos narratius.

Aquesta realitat és només un dels exemples que il·lustra un dels dèficits de Catalunya des de fa més de quinze anys: els resultats preocupants en comprensió lectora. S’explica per causes molt més complexes i estructurals, però el sistema educatiu no ha estat encara capaç de transformar-se amb la profunditat que requereix ensenyar a llegir com la ciència sap ara que s’aprèn a llegir.

Les biblioteques escolars són clau per fomentar l’hàbit lector, garantir l’accés a una gran varietat de textos i promoure pràctiques de lectura curriculars i no curriculars. A més, contribueixen a consolidar competències lectores complexes com la lectura crítica, la recerca d’informació i l’autonomia lectora, aspectes que s’han vinculat reiteradament a nivells més alts de comprensió lectora.

El pla pilot actual de biblioteques escolars només arriba a 50 centres i no garanteix l’alliberament de temps docent. Per això la Fundació Bofill ha proposat una agenda de mesures que podria ser universal per a tots els centres i sostinguda en el temps, capaç de superar les actuals barreres curriculars, de recursos, de detecció de dificultats i d’estímul de l’hàbit lector.

Contempla un pla de biblioteques escolars amb un model estructural, universal i sostingut en el temps, capaç d’incidir de manera equitativa i efectiva en l’aprenentatge lector de tot l’alumnat del país. També canvis en l’orientació o acompanyament intensiu a tots els centres o el foment de la lectura més enllà de l’escola, amb un augment de la varietat de textos en català previstos en el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, en col·laboració amb agents i recursos existents, com poden ser museus o altres institucions culturals.

El Pla contra l’Abandonament del Govern es queda curt en beques

Les beques són un dels millors recursos per evitar que els joves de llars desfavorides es vegin obligats a deixar d’estudiar per posar-se a treballar.

Però la realitat és que Catalunya està a la cua d’Europa en política de beques. De fet és una política residual i queda fora del Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar presentat pel Govern. L’alumnat becat no arriba al 17% (molt per sota la mitjana espanyola) mentre que els infants i joves en risc de pobresa representen gairebé el 32% (2022).

La Fundació Bofill ha proposat un programa de “beques salari” de continuïtat per a l’alumnat de 3r d’ESO fins a 2n de postobligatòria que es troba per sota de l’IRSC (en total 63.353 alumnes, el 17,6% de l’alumnat). Contemplaria una ajuda de 3.000€/any per a l’alumnat de l’ESO i una de 6.000€/any per al de postobligatòria. El cost total de la mesura seria de 264M€.

Perquè, mentre que Suècia dedica gairebé el 10% de la despesa en educació a les beques, a Catalunya aquesta inversió és del 3,4%. Això aboca milers d’estudiants amb necessitats urgents d’ingressos a una incorporació prematura i precària al mercat laboral.

Educadors i integradors socials: Un per cada 1.000 alumnes vulnerables

Aquest curs al sistema educatiu català només hi ha un educador o integrador social per cada 1.000 alumnes vulnerables. Els professionals socials estan lluny de ser una figura estructural i continuen depenent d’assignacions temporals, encara que és una demanda clara dels equips directius.

De diversitat sempre n’hi ha hagut, però la societat, i per tant les escoles, no tenen res a veure amb les de fa 15 anys: L’alumnat migrant pobre ha passat del 38% al 2018 al 53% al 2022. A aquesta societat s’hi sumen canvis com l’ús general de les pantalles, la precarietat de les famílies o l’endarreriment de la maternitat, que també repercuteix en l’acompanyament als infants. En una dècada també s’ha matrícula viva.

En aquest context, per als 275.400 alumnes amb necessitats socioeconòmiques o socioculturals hi ha només 60 educadors i 240 integradors. La desaparició de finançament europeu i del Pla de Millora d’Oportunitats Educatives (PMOE - PROA+) ha comportat una caiguda dràstica de professionals (d’uns 415 a 300).

Com recull el capítol Nous professionals a l’escola de l’Anuari de l’Educació, aquesta paradoxa il·lustra un dèficit estructural en educadors i educadores socials, psicopedagogs, integradors o vetlladores, entre d’altres, del sistema educatiu català.

La Fundació Bofill proposa ampliar la plantilla d’educadors i integradors socials amb 759 nous professionals, per garantir aquestes figures a tots els centres, especialment als de més complexitat. Calcula que costaria 32M€.

Ens ajudes a fer-ho córrer?