A Catalunya, l’educació és un dret o una loteria?
22/12/2024
L’educació és un dret, no pot ser una loteria; és una obvietat però no és una realitat. Avui tenir prou oportunitats per accedir a una educació de qualitat, treure bons resultats i convertir-se en un ciutadà empoderat depèn, sobretot, del context socioeconòmic de la teva família. És a dir, per als catalans i catalanes és una loteria.
Per les festes de Nadal, la Fundació Bofill ha impulsat una campanya amb l’objectiu d’assenyalar que el sistema és incapaç de proveir d’oportunitats educatives i eliminar desigualtats de partida. Que, abans de començar la trajectòria educativa, molts infants i joves tenen tots els números d’abandonar.
De fet, l’Anuari de l’Educació 2024 deixa clar que el problema és de sistema. Per això, en una època en què les bones intencions poden fer caure en la temptació de reduir les solucions a propostes caritatives, la campanya denuncia l’impacte dels problemes estructurals en les desigualtats educatives.
Sense polítiques públiques valentes, concretes i ben finançades, poderanar a extraescolars de música o de reforç de matemàtiques, tenir llibres i estímuls per la lectura o rebre orientació per continuar estudiant, continuarà sent qüestió de sort.
Beques, orientació, extraescolars i biblioteques escolars
La campanya es concreta amb quatre grans polítiques públiques especialment representatives de les desigualtats en les oportunitats educatives i que connecten amb alguns dels problemes del sistema educatiu, com l’abandonament escolar prematur.
N’hi ha més, també centrals i transversals. Sobre el finançament, un finançament per fórmula per tal que els centres rebin recursos en funció de les seves necessitats específiques, o sobre segregació escolar, com un nou decret de concerts, perquè incrementar el finançament de l’escola concertada sense condicionar-lo a la corresponsabilitat agreujarà les desigualtats educatives.
Beques a l’estudi
Catalunya està a la cua d’Europa en política de beques. De fet és una política residual. A banda de ser simptomàtic és especialment greu tenint en compte la quantitat d’infants i joves del país que es troben en risc de pobresa. L’alumnat becat no arriba al 17% (molt per sota la mitjana espanyola) mentre que els infants i joves en risc de pobresa representen gairebé el 32% (2022).
Mentre que Suècia dedica gairebé el 10% de la despesa en educació a les beques, a Catalunya aquesta inversió és del 3,4%. Això aboca milers d’estudiants amb necessitats urgents d’ingressos a una incorporació prematura i precària al mercat laboral.
- Relacionat: 77.840 alumnes en risc de pobresa no reben cap beca a la secundària per prevenir l’abandonament escolar
La recerca Beca + Secundària, entre d’altres, proposa garantir que el 2030 tots els alumnes de 3r d’ESO a 2n de postobligatòria en risc de pobresa o situació de privació material severa (29,5% del total) estiguin coberts. L’impacte pressupostari és de 455,6 M€, un import equivalent al 5,6% de la despesa pública en ensenyaments no universitaris.
Orientació
Al costat de les beques, les polítiques d’orientació són determinants per tal que els i les joves continuïn estudiant després de l’ESO. Malgrat aquesta evidència, i malgrat estar entre els pitjors països d’Europa en abandonament escolar prematur (14,8%), Catalunya és dels països que té una transició postobligatòria menys treballada.
Per això entre les diverses propostes en orientació, la Fundació Bofill demana garantir plans d’orientació i acompanyament a les transicions a tots els centres de secundària obligatòria i postobligatòria.
No només això, sinó que els problemes d’orientació, que s’acumulen al llarg de tota la trajectòria educativa, continuen al final de secundària i desencadenen també un abandonament escolar molt desigual al batxillerat i a la Formació Professional.
Extraescolars
Les extraescolars de tarda i d’estiu contribueixen a l’èxit educatiu, especialment en l’alumnat amb una situació de partida més desafavorida. Malgrat això, 140.000 infants i adolescents no fan cap activitat extraescolar i el 60% dels infants i adolescents amb nivell socioeconòmic baix no fa cap activitat educativa durant l’estiu.
Segons l’Anuari de l’Educació 2024 la participació a les extraescolars ha recuperat nivells prepandèmia, però hi ha gairebé 25 punts de diferència entre infants i joves de classe social alta i baixa. L’alumnat amb menys recursos no només participa menys, sinó que ho fa durant menys hores, al llarg de menys anys i amb un ventall més reduït d’activitats. Per això proposa una política de gratuïtat i universalització de les extraescolars, amb ajuts de 300 euros anuals per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
Biblioteca escolar
El darrer àmbit que assenyala la campanya és la falta de biblioteques escolars. La llei estableix que tots els centres n’han de tenir però un 42% no tenen biblioteca escolar o no disposen de prou recursos.
No tothom té a casa un entorn ple de llibres i favorable a llegir però tothom ha de tenir dret a accedir a un entorn que promogui el gust per la lectura. La denúncia de la falta de biblioteques evidencia les desigualtats d’accés a oportunitats i estímuls de lectura, rellevant en molts àmbits del procés educatiu, especialment en un context de davallada dels aprenentatges i de la comprensió lectora. 1 de cada 3 infants té un nivell baix de competència lectora.La biblioteca escolar, a més a més, és un dels espais on treballar les capacitats digitals, un àmbit en què les desigualtats d’acompanyament són més grans. A més a més, 3 de cada 4 infants no saben destriar la informació online i fer-ne una valoració crítica.
- Relacionat: Joves, violències masclistes i espais digitals: Per què internet no pot ser l’etern estrany?
Ens ajudes a fer-ho còrrer?
