L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2016
CompletatQuina és l’evolució de l’educació al nostre país? Quins efectes ha tingut la crisi sobre la qualitat i l’equitat en educació? Com estan influint els canvis demogràfics o les polítiques educatives dels últims anys? Quines són les prioritats que han d’orientar la reinversió en educació en un escenari de reactivació econòmica?
Mitjançant el seguiment de l’evolució dels pilars fonamentals de l’educació en els últims anys, l’Anuari 2016 ofereix una radiografia actualitzada i quantificada de la situació de l’educació al nostre país per facilitar el debat entre tota la comunitat educativa i la presa de decisions que han de millorar l’educació a Catalunya. Aquest anuari se suma a les anteriors edicions i actualitza les dades de l’anuari 2013 sobre l’estat de l’educació a Catalunya. En aquest sentit, a diferència de l’anuari 2015 que analitzava de forma qualitativa els ‘Reptes de l’educació a Catalunya’, un primer bloc de l’Anuari 2016 fa un seguiment d’un sistema d’indicadors que copsa l’evolució dels elements clau de l’èxit educatiu i els seus condicionants a Catalunya.
El segon bloc de l’Anuari 2016 s’elabora a partir d’un treball monogràfic dut a terme per diferents experts/es en diversos àmbits de coneixement, centrat en l’evolució de l’educació durant aquests darrers anys marcats per la crisi. Aquesta anàlisi permet identificar les principals prioritats que han d’orientar la reinversió en educació en un escenari de reactivació econòmica. El tercer bloc, fa una anàlisi de l’agenda política i el desenvolupament de polítiques educatives en el període 2013-2016.
Finalment, l’últim bloc de l’Anuari 2016 incorpora conclusions, recomanacions i propostes sobre quines han de ser les apostes i prioritats a Catalunya per fer que l’evolució de l’educació sigui en positiu, és a dir, cap a les màximes cotes d’equitat i qualitat.
Consulta tots els Anuaris i l’Observatori de l’educació a l’Estat de l’educació a Catalunya.
Publicacions
Video
No t’ho perdis
Francesc Pedró: apostes educatives en un escenari de recuperació econòmica
Roda de premsa de presentació de L'estat de l'educació a Catalunya. l'Anuari 2016
Notícies
Estigues informat
Projectes
Projectes relacionats
-
L’Anuari dels reptes de l’educació a Catalunya es presenta com un instrument de priorització i mobilització de l’agenda política, que assenyala desafiaments i polítiques prioritàries, identifica palanques de canvi i proposa mesures concretes de transformació.
-
Les col·laboracions recollides en aquest Anuari 2020, a càrrec de deu experts coordinats per César Coll i Bernat Albaigés, aborden alguns dels desafiaments educatius més punyents que compartim amb els països del nostre entorn. I ho fan partint de la realitat del sistema educatiu català, de les seves fortaleses i febleses.
-
Bona part dels reptes que té actualment plantejats l’educació al nostre país no són pas nous. Però adquireixen una rellevància especial en el moment actual; el context social i econòmic possibilita pensar en apostes educatives de més calat i ambició del que ho han vingut sent els darrers anys.
-
El llistat de reptes d’aquest anuari 2018 ha estat construït mitjançant un procés deliberatiu i de treball en seminari d’experts. Com empoderar les escoles complexes, com garantir unes transicions educatives d’èxit per a tothom, com enfortir la col·laboració entre l’escola i la família, com fer dels centres educatius organitzacions que aprenen, quines competències, tecnologies i usos han de conformar l’educació digital a les nostres escoles..., són alguns dels temes triats enguany.
-
L’Anuari 2016 fa un seguiment d’un sistema d’indicadors que copsa l’evolució dels elements clau de l’èxit educatiu i els seus condicionants a Catalunya. El segon bloc de l’Anuari 2016 inclou un treball monogràfic dut a terme per diferents experts/es en diversos àmbits de coneixement, centrat en l’evolució de l’educació durant aquests darrers anys marcats per la crisi. Aquesta anàlisi permet identificar les principals prioritats que han d’orientar la reinversió en educació en un escenari de reactivació econòmica. El tercer bloc, fa una anàlisi de l’agenda política i el desenvolupament de polítiques educatives en el període 2013-2016. Finalment, incorpora conclusions, recomanacions i propostes sobre quines han de ser les apostes i prioritats a Catalunya per aconseguir que l’educació aconsegueixi les màximes cotes d’equitat i qualitat.
-
A partir d'un treball qualitatiu d'anàlisi i discussió en seminari, l’Anuari 2015 aprofundeix en temes claus com, entre d’altres, el de la cultura de la innovació educativa, la personalització de l’educació, el multilingüisme i la internacionalització de les aules, l’abandonament escolar prematur, l’equitat i l’eficiència del sistema, les polítiques de professorat, el finançament de l’educació a Catalunya i els efectes de l’austeritat i la crisi actual, així com els reptes de l’educació secundària obligatòria i de l’ensenyament superior.
-
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2013 aporta elements per comprendre l'evolució de l'educació al nostre país i les seves principals cruïlles i tendències.
-
L'Anuari 2011, dirigit per en Miquel Martínez i en Bernat Albaigés, constitueix una anàlisi acurada, àmplia i rigorosa de l'educació al nostre país. En el marc d’una conjuntura econòmica i social en què les reformes, els ajustos i les retallades posen en qüestió les bases del model de benestar social, l'informe situa el dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats en el centre del debat. Aquesta edició inclou tres novetats respecte les edicions anteriors: amplia la comprensió de l’èxit educatiu, s’inscriu en el debat internacional i proposa polítiques educatives fonamentades en la recerca. L'eix transversal que recorre aquesta edició de l'anuari és l'èxit educatiu.
Coordinació
Coordinadors del projecte
Equip
Equip del projecte
-
Bernat Albaigés Blasi
Bernat Albaigés Blasi, investigador en l'àmbit de l'educació, director de L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016 i codirector de l'Anuari de l'educació 2013.
Veure’n més
-
Francesc Pedró Garcia
Francesc Pedró Garcia, director de Polítiques Educatives i desenvolupament docent a la UNESCO (París). Director de L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016.
Veure’n més
Autors
Autors del projecte
-
Bernat Albaigés Blasi
Bernat Albaigés Blasi, investigador en l'àmbit de l'educació, director de L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016 i codirector de l'Anuari de l'educació 2013.
Veure’n més
-
Francesc Pedró Garcia
Francesc Pedró Garcia, director de Polítiques Educatives i desenvolupament docent a la UNESCO (París). Director de L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016.
Veure’n més
-
Ricard Benito
Ricard Benito Pérez, sociòleg, investigador en el camp de la sociologia de l'educació i professor associat del Departament de Sociologia de la UAB. Autor de L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016.
Veure’n més
-
Jordi Blanch Huguet
Jordi Blanch Huguet, llicenciat en Ciències de l’educació. Professor col·laborador de la UOC de Polítiques educatives. Catedràtic d’ensenyament secundari i Inspector d’educació. Autor de L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016.
Veure’n més
-
Xavier Bonal
Xavier Bonal i Sarró, és Catedràtic de Sociologia al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Special Professor of Education and International Development a la Universitat d’Amsterdam. És director del Grup de recerca Globalització, Educació i Polítiques Socials (…
Veure’n més
-
Mariona Farré
Mariona Farré Perdiguer, doctora en Economia per la Universitat de Lleida. És investigadora i professora titular al Departament d’Economia Aplicada de la mateixa universitat. Membre del Grup de Recerca Anàlisi Social i Educativa (GRASE). Ha fet recerca sobre impacte econòmic, economia regio…
Veure’n més
-
Gerard Ferrer-Esteban
Gerard Ferrer-Esteban, pedagog i doctor en sociologia per la UAB. Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.
Veure’n més
-
Eugeni Garcia-Alegre
Eugeni Garcia-Alegre, expert en gestió educativa i gestió pública, professor, investigador i assessor. Investigador associat al CRES-UPF. És doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i va ser professor de la Universitat Pompeu Fabra en l'àmbit de la gestió pública i educativ…
Veure’n més
-
Isaac Gonzàlez Balletbó
Isaac Gonzàlez Balletbó, sociòleg i professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Autor de L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016.
Veure’n més
-
Eva Izquierdo
Eva Izquierdo Monzón, advocada en exercici des de l'any 1998. Des de llavors ha conduït la seva trajectòria professional en la defensa dels drets humans i socials, dret d'educació i dret de la funció pública. Sòcia de l'advocat Ramon Plandiura Vilacís des de l'any 2000. Assessora a diferents col·lec…
Veure’n més
-
Ferran Mañé
Ferran Mañé Vernet, professor del Departament d’Economia i director de l’Observatori de l’Ocupació de la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat professor visitant a Essex University, Cornell University, UC Davis i UC Santa Cruz. És consultor habitual d’organismes públics nacionals i internacio…
Veure’n més
-
Xavier Martínez-Celorrio
Xavier Martínez Celorrio, professor de sociologia de l'educació a la Universitat de Barcelona i investigador del CRIT (Creativitat, Innovació i Transformació Urbana) de la Universitat de Barcelona. Des del juliol de 2018 és assessor de la Ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá.…
Veure’n més
-
Cristina Pujol
Maria Cristina Pujol i Matas, mestra i psicopedagoga, ha estat inspectora d’educació, professora associada de la Universitat Internacional de Catalunya, assessora tècnica del Departament d’Ensenyament i coordinadora de projectes internacionals. Ha publicat articles, ha impartit conferències i ha fet…
Veure’n més
-
Teresa Torres
Teresa Torres Solé, doctora en Economia per la Universitat de Lleida. És professora titular del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de Lleida i investigadora del Grup de Recerca Anàlisi Social i Educativa (GRASE). Autora de L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 201…
Veure’n més